La sal és possiblement l’additiu més antic i més utilitzat en alimentació, i un dels principals pilars de la cuina en gairebé qualsevol cultura del món.

Alguns autors culinaris esmenten que l’art de la cuina, és potser, aconseguir saber amb certesa quan s’ha d’aplicar la sal als aliments, conèixer la proporció exacta i, la sal més recomanable en funció de les circumstàncies. En aquest sentit es troben experts en sal: selmelier.

Un altre aliment que empra relativament quantitats de sal com a ingredient durant la seva elaboració, són algunes varietats de pa. S’empra com a ingredient en pastisseria a causa del seu efecte reforçant de gust, sobretot del dolç i és per aquesta raó per la qual es troba en petites dosis en les masses dels pastissos. És emprat també en la indústria dels refrescs.

El descobriment de la sal com a conservant és molt possible que es realitzés a l’atzar en observar que un aliment abandonat en salar perdurava més temps que un abandonat a l’aire. És molt possible que observacions d’aquest tipus donessin lloc a l’elaboració de salaons d’aliments com ara la carn en salaó i els seus subproductes, com poden ser els embotits. Les salaons permetien portar aliments peribles a llocs llunyans com és el cas del peix, que gràcies al salaó es pot consumir en llocs llunyans a la costa a on ha sigut pescat. El mercat de salaons ha estat durant la història de la humanitat un negoci rentable fins a l’arribada dels sistemes de refrigeració. En el cas de les conserves de verdures s’empren solucions salines amb la intenció de preservar els colors originals de la planta, i en la seva cocció, la sal fa més brillant els seus colors.

Molts aliments posseeixen un alt contingut en sal a causa dels seus tractaments en forma de salaons amb l’objectiu de fer curat. Aquest tractament, dóna un caràcter propi a certs aliments, com per exemple, el caviar que pot trobar-se als països eslaus, el bacallà en salaó, tan típic de les cultures de l’atlàntic igual que l’areng, l’anxova, la sardina o altres espècies.